MedikQuantis
Informatiu · no substitueix la consulta amb un professional sanitari.

Índex de Barthel

Avaluació de 10 ítems de les activitats bàsiques de la vida diària (Mahoney i Barthel 1965).

Alimentació
Bany
Arranjament personal
Vestit
Continència fecal
Continència urinària
Ús del WC
Transferències (llit ↔ cadira)
Deambulació (superfície plana)
Escales
Puntuació100risc baix

Independent in activities of daily living. No specific support required.

Nivell d'evidència
A

Què és i quan s'utilitza

L'índex de Barthel és una escala ordinal que mesura el grau d'independència funcional en deu activitats bàsiques de la vida diària: alimentació, bany, arreglament personal, vestir-se, control intestinal, control vesical, ús del lavabo, transferències llit-cadira, deambulació i pujar escales. Es puntua de 0 a 100 (en increments de 5 amb la versió clàssica) i s'utilitza per quantificar la discapacitat, planificar la rehabilitació i monitoritzar l'evolució funcional, sobretot en l'ictus, la gent gran i la malaltia neurològica. És una de les mesures de resultat funcional més emprades en rehabilitació i en les vies assistencials de l'ictus.

Com s'interpreta

La puntuació total oscil·la entre 0 (dependència total) i 100 (independència completa). Una agrupació orientativa àmpliament utilitzada és: 0-20 dependència total, 21-60 dependència greu, 61-90 dependència moderada, 91-99 dependència lleu i 100 independència. Cal interpretar el canvi en el context clínic; els valors absoluts importen, però l'evolució en el temps i la trajectòria de cada ítem sovint són més informatives que un únic tall.

Limitacions i quan no usar-lo

Validat principalment en pacients amb ictus, gent gran i persones amb discapacitat física en àmbit hospitalari i de rehabilitació. Avalua només activitats bàsiques (autocura i mobilitat) i NO valora les activitats instrumentals (cuinar, gestionar medicació o finances, comprar), la funció cognitiva, l'estat d'ànim, la comunicació ni el dolor. Presenta efecte sostre en pacients amb bona funció física però amb deteriorament cognitiu, que poden puntuar alt malgrat necessitar supervisió. La puntuació reflecteix el que el pacient fa realment, no el que podria fer.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre l'índex de Barthel i l'escala de Lawton?
El Barthel mesura activitats bàsiques de la vida diària (autocura i mobilitat), mentre que l'escala de Lawton-Brody avalua activitats instrumentals com cuinar, comprar o gestionar la medicació. Sovint s'utilitzen de manera complementària.
Què es considera una bona puntuació a l'índex de Barthel?
Una puntuació de 100 indica independència completa en les activitats bàsiques i valors de 91-99 reflecteixen dependència lleu. Tot i així, 100 no significa que la persona pugui viure sola, ja que no s'hi avaluen les activitats instrumentals ni la cognició.
L'índex de Barthel mesura el deteriorament cognitiu?
No. El Barthel només valora la independència física en l'autocura i la mobilitat. Per avaluar la cognició cal una eina específica com el MMSE o el MoCA.

Revisió de contingut: Laura Piñero Roig estudiant de Medicina, Universitat de Barcelona · ORCID 0009-0008-3390-4029

Les fórmules i els punts de tall provenen dels autors originals de cada escala; vegeu les referències.

Última revisió: juny de 2026

Referències
  1. Mahoney FI, Barthel DW. Functional evaluation: the Barthel Index. Md State Med J. 1965;14:61-65. PMID:14258950
  2. Shah S, Vanclay F, Cooper B. Improving the sensitivity of the Barthel Index for stroke rehabilitation. J Clin Epidemiol. 1989;42(8):703-709. PMID:2760661