Quin seria el sodi amb una glucosa normal (Katz 1973).

Què és i quan s'utilitza

El sodi corregit per hiperglucèmia estima quina seria la natrèmia del pacient un cop normalitzada la glucosa. La hiperglucèmia provoca un desplaçament osmòtic d'aigua de l'espai intracel·lular al plasma que dilueix el sodi mesurat; es tracta d'una hiponatrèmia veritable de tipus translocacional (hipertònica), no d'una pseudohiponatrèmia (que és un artefacte de laboratori per hiperlipidèmia o hiperproteïnèmia amb osmolaritat normal). S'aplica típicament en cetoacidosi diabètica, estat hiperosmolar hiperglucèmic i qualsevol hiperglucèmia marcada. La correcció més emprada afegeix 1,6 mEq/L de sodi per cada 100 mg/dL de glucosa per sobre de 100 mg/dL; el factor alternatiu de 2,4 mEq/L (Hillier, 1999) es considera més exacte amb glucèmies molt elevades. És una eina de càlcul fisiològic estàndard, no una escala avalada per una guia específica, però el seu ús està recollit en protocols de maneig de crisis hiperglucèmiques (ADA).

Com s'interpreta

El resultat és la natrèmia que s'esperaria si la glucosa fos normal. Si el sodi corregit és normal (135-145 mEq/L) o elevat tot i una natrèmia mesurada baixa, la hiponatrèmia és atribuïble al desplaçament osmòtic per la hiperglucèmia i s'espera que es resolgui en corregir la glucèmia, sense necessitat de tractament específic de la hiponatrèmia. Un sodi corregit per sota de 135 mEq/L indica una hiponatrèmia veritable concurrent que cal avaluar i tractar pel seu compte. Un sodi corregit elevat (>145 mEq/L) alerta d'un dèficit d'aigua lliure important. La reanimació inicial de la crisi hiperglucèmica es fa amb sèrum salí isotònic (0,9%); el canvi a salí hipotònic (0,45%) es reserva per a fases posteriors quan el pacient està euvolèmic i el sodi corregit és normal o alt. La tendència del sodi corregit durant el tractament és clínicament més rellevant que un valor aïllat.

Limitacions i quan no usar-lo

La fórmula assumeix una funció renal i un estat de volèmia raonablement estables i s'ha validat sobretot en hiperglucèmia aguda; els factors de correcció (1,6 vs 2,4) deriven d'estudis petits i poden infraestimar o sobreestimar segons el grau de glucèmia. No és aplicable a la pseudohiponatrèmia per hiperlipidèmia o hiperproteïnèmia (artefacte de laboratori diferent) ni substitueix la mesura directa del sodi un cop normalitzada la glucosa. No avalua l'osmolaritat plasmàtica global, l'estat àcid-base ni el dèficit hídric total, i no ha de guiar per si sol la velocitat de correcció de la natrèmia, on cal vigilar el risc de síndrome de desmielinització osmòtica (mielinòlisi pontina) per correcció massa ràpida.

Preguntes freqüents

Quina fórmula s'usa per corregir el sodi en la hiperglucèmia?

Sodi corregit = sodi mesurat + 1,6 × [(glucosa en mg/dL − 100) / 100]. Molts autors prefereixen el factor de 2,4 (Hillier) quan la glucèmia supera els 400 mg/dL perquè s'ajusta millor a les dades reals.

Per què baixa el sodi quan la glucosa està alta?

La glucosa és osmòticament activa i atrau aigua de les cèl·lules cap al plasma, diluint el sodi. És una hiponatrèmia dilucional veritable (translocacional, hipertònica), no una pèrdua real de sodi ni un artefacte de laboratori, i sol corregir-se en normalitzar la glucèmia.

El sodi corregit substitueix la natrèmia mesurada per dosificar el tractament?

No. El sodi corregit orienta la fluïdoteràpia i ajuda a distingir la hiponatrèmia per hiperglucèmia d'una hiponatrèmia veritable concurrent, però sempre cal confirmar amb mesures directes seriades del sodi a mesura que es corregeix la glucosa.